Denominacions d'Origen (D.O.)

Els vins que no són de D.O., què són?

Són vi, com la resta, però amb menys burocràcia

La qualificació de Denominació d’Origen (D.O.) només afecta a certs vins de zones concretes, la resta de vins continuen sent vins, millors o pitjors que els de D.O., però controlats per òrgans diferents.

Així doncs, a Espanya podem trobar: “vins de taula”, controlats pel Ministerio de Agricultura Pesca i Alimentación; “vins de la terra”, regulats per la Conselleria d’Agricultura escaient; vins d’ “indicació geogràfica”, també controlats per la Conselleria d’Agricultura; vins de D.O., controlats pel propi consell regulador; vins de D.O.Q., D.O.’s que han guanyat premis internacionals els últims 10 anys; i “vins de finca”, finques d’una DO amb característiques particulars. Sense considerar la menció “vinos de España” pels vins destinats a l’exportació.

 

Què són les Denominacions d’Origen (DO)?

Una garantia en l’origen i l’elaboració del vi

L’origen de les Denominacions d’Origen es troba a França i a les seves AOC (Appellation d'Origine Contrôlée). La primera es va crear prop de la Borgonya el 1924 i tenia l’objectiu de regular els vins produïts en aquella zona. Ràpidament van proliferar per tot França – on ja existien els “Château”, similars als actuals “vins de finca” – i no van tardar gaire a arribar a la resta de països que, amb més o menys gràcia, van emmirallar-se en aquest model.

A Espanya, ara podem trobar més de 60 DO, dues de les quals són DOQ – DOQ Priorat i DOC Rioja –, i dues més tenen característiques especials, ja que el seu territori es solapa amb altres DO – DO Catalunya, que engloba pràcticament tot Catalunya; i DO Cava, que engloba els municipis on se’n elabora.

A Espanya, quan parlem de les DO parlem en realitat de 2 organismes. Un és la DO pròpiament dita, i l’altre el seu Consell Regulador (CR). La principal funció de la DO és promocionar la zona i la qualitat dels seus productes, convocant actes públics i fent la millor difusió possible. Les funcions del CR són menys visibles però d’alta importància, tracta de garantir l'origen geogràfic i la qualitat dels seus productes, amb la finalitat de donar als consumidors la confiança que aporta una DO.

Com que la qualitat del vi és quelcom subjectiu, els Consells Reguladors – organismes independents de les DO que poden, entre altres coses, incloure o excloure partides de vins de la menció de DO – determinen i vetllen perquè l’elaboració es faci a partir de varietats permeses, amb pràctiques vitícoles, enològiques i d'envelliment adequades, prèviament establertes i aprovades pels organismes competents*. Els CR tenen un Comitè de Tast que estableix uns mínims de qualitats sensorials. Segons aquests paràmetres, el CR decideix si un vi mereix ser garantit sota el nom de la DO.

La independència dels CR és clau perquè es puguin aplicar amb rigidesa les normes de la DO, i poder-ne garantir la seva qualitat, alhora, la DO es pot dedicar plenament a la promoció i creixement de la zona.

En funció de les voluntats de cada DO, podrem trobar vins d’un perfil molt ajustat, o de tipus molts variats; per això, que un vi estigui a una DO o una altra; o fins i tot que no estigui acollit per cap DO, només depèn de criteris tècnics, però no vol dir que hagi d’agradar més, ja que això només depèn dels gustos personals de cadascú.

* En el cas de DO’s catalanes, els organismes són la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació de l’Estat Espanyol i del Departament d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea.