dimarts, 13 de novembre del 2012

Anar a fer el Vermut.

Tradicionalment a catalunya "anar a fer el vermut" volia dir fer un àpat lleuger al migdia, abans de dinar. Es feia sobre tot els dies assolellats de la primavera i l'estiu, a la terrassa d'un bar o petit restaurant, o a casa mateix. El "vermut" era una ocasió social, que sovint es feia amb amics i família.
 
Era un costum molt català, que s'ha anat degradant, perdent la seva forma original fins a pràcticament desaparèixer. Els grans anaven a beure vermut (amb una mica de sifó i un tallet de llimona) o una mica de cervesa i a picar unes olives per esperar el dinar, mentre que els petits bevien begudes sense alcohol. El "vermut" era especialment important els diumenges, després de tornar de missa. Els àpats eren molt senzills: apart de les olives, que eren essencials, hi havia unes anxoves, patates de xurrer, ametlles salades i cloïsses o escopinyes amb salsa picant.




Tradicionalmente en Cataluña "ir a hacer el vermut" quería decir hacer una comida ligera a mediodía, antes de comer. Se hacía sobre todo los días soleados de la primavera y el verano, en la terraza de un bar o pequeño restaurante, o en casa mismo. El "vermut" era una ocasión social, que a menudo se hacía con amigos y familia.



Era una costumbre muy catalana, que se ha ido degradando, perdiendo su forma original hasta prácticamente desaparecer. Los mayores iban a beber vermut (con un poco de sifón y un trocito de limón) o un poco de cerveza y picar unas aceitunas para esperar la comida, mientras que los pequeños bebían bebidas sin alcohol. El "vermut" era especialmente importante los domingos, después de volver de misa. Las comidas eran muy sencillas: aparte de las aceitunas, que eran esenciales, había unas anchoas, patatas de churrero, almendras saladas y almejas o berberechos con salsa picante.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada