Raïm
fermentat.
Parlant
estrictament, el vi és el líquid que es produeix de la fermentació
del suc de raïm, és a dir, el most. La fermentació és un procés
biològic que es pot produir espontàniament, tal com es feia de
forma tradicional; o, com es fa actualment, de forma controlada,
afavorint-la mitjançant l‘addició de llevats enològics. Aquest
procés és comparable a la inoculació per produir la fermentació
de la llet per fer iogurt, o de la farina per fer pa.
De
totes maneres, si el vi només fos el most fermentat, ben aviat
començaria a “picar-se” - terme emprat quan el vi agafa olor o
es converteix en vinagre – per tant, l’enologia procura, entre
altres coses, que el vi sigui vi més enllà de la fermentació, i
alhora, mantenir-lo en les millors condicions, tant sanitàries com
gustatives, per poder-ne gaudir més temps.
Quants tipus de vi podem trobar?
Es
poden trobar infinitats de tipus de vins, i per poder definir-los
explicarem algunes de les diferents classificacions existents.
1)
Segons el color: Bàsicament podem tenim vins blancs, rosats o
negres. També es pot considerar el color daurat per alguns vins de
licor –ranci, moscatell, ...
2) Segons la quantitat de gas: Els "vins tranquils" no tenen gas, els "vins d'agulla" una mica, i els "vins espumosos" - on s'hi troba el cava - són els que en tenen més.
3)
Segons la dolçor: També bàsicament tenim vins secs i vins dolços;
tot i que també es poden trobar graus intermitjos anomenats abocat o
semidolç.
Els
espumosos es classifiquen més meticulosament. Sense entrar al
detall, l’ordre, de sec a dolç, és: Brut Nature, Extra Brut,
Brut, Extra Sec, Sec, Semi Sec i Dolç.
4)
Segons el grau alcohòlic: es parla de vi – vi de taula, vi de
D.O., ...– quan el grau alcohòlic és superior a 9’5% i inferior
a 15%. Els vins amb més de 15% acostumen a anomenar-se vins de
licor. D’aquests n’existeix molta varietat –vins rancis,
Moscatell, Oporto, ...- amb diferents noms segons la zona i el mètode
d’elaboració.
El
“vi ranci” és el vi de licor obtingut per envelliment en fusta a
partir d’un vi blanc; la “mistela” és el vi de licor obtingut
per l’addició d’alcohol vínic al most - habitualment blanca,
però també pot ser negra. Només quan aquest most prové de la
varietat moscatell pot anomenar-se “moscatell”; la “garnatxa”
- o garnatxa de l’Empordà – és un vi de licor que s’obté
afegint a mitja fermentació un xarop obtingut de l’escalfament del
propi most.
5)
Segons el temps d’envelliment; és a dir, de criança: Vins joves
són els que no han tingut criança, i els que sí n’han tingut
s’anomenen de criança o reserva. El temps que dura una criança –
temps que el vi es guarda en bóta i en ampolla – depèn del
reglament de cada zona, però sol ser pròxim a un any en bóta i un
any en ampolla.
Existeixen
altres mencions com ara “gran reserva” per criances més
llargues, o la “semi criança” – que legalment no existeix –
per criances més curtes.
Afegit
a tot això, també es pot trobar el vi novell o altres vins
elaborats amb maceració carbònica. En aquests vins es busca
augmentar ràpidament les aromes i deixar el vi llest per al consum
en molt poc temps. Com a inconvenient, aquests vins tenen una curta
conservació – un any –, degut al propi procés d’elaboració.
Fora
de les classificacions legislades, també podem trobar el vi de
l’any, vins joves de l’última collita; o el vi nou – o vi verd
– que és el most tot just acabat de fermentar, sense cap
tractament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada