Què és el vi? Quants tipus de vi podem trobar?

Què és el vi? 

Raïm fermentat.

Parlant estrictament, el vi és el líquid que es produeix de la fermentació del suc de raïm, és a dir, el most. La fermentació és un procés biològic que es pot produir espontàniament, tal com es feia de forma tradicional; o, com es fa actualment, de forma controlada, afavorint-la mitjançant l‘addició de llevats enològics. Aquest procés és comparable a la inoculació per produir la fermentació de la llet per fer iogurt, o de la farina per fer pa.

   De totes maneres, si el vi només fos el most fermentat, ben aviat començaria a “picar-se” - terme emprat quan el vi agafa olor o es converteix en vinagre – per tant, l’enologia procura, entre altres coses, que el vi sigui vi més enllà de la fermentació, i alhora, mantenir-lo en les millors condicions, tant sanitàries com gustatives, per poder-ne gaudir més temps.

Quants tipus de vi podem trobar?

Es poden trobar infinitats de tipus de vins, i per poder definir-los explicarem algunes de les diferents classificacions existents.

1) Segons el color: Bàsicament podem tenim vins blancs, rosats o negres. També es pot considerar el color daurat per alguns vins de licor –ranci, moscatell, ...

2) Segons la quantitat de gas: Els "vins tranquils" no tenen gas, els "vins d'agulla" una mica, i els "vins espumosos" - on s'hi troba el cava - són els que en tenen més.

  3) Segons la dolçor: També bàsicament tenim vins secs i vins dolços; tot i que també es poden trobar graus intermitjos anomenats abocat o semidolç.

Els espumosos es classifiquen més meticulosament. Sense entrar al detall, l’ordre, de sec a dolç, és: Brut Nature, Extra Brut, Brut, Extra Sec, Sec, Semi Sec i Dolç.

 

4) Segons el grau alcohòlic: es parla de vi – vi de taula, vi de D.O., ...– quan el grau alcohòlic és superior a 9’5% i inferior a 15%. Els vins amb més de 15% acostumen a anomenar-se vins de licor. D’aquests n’existeix molta varietat –vins rancis, Moscatell, Oporto, ...- amb diferents noms segons la zona i el mètode d’elaboració.

El “vi ranci” és el vi de licor obtingut per envelliment en fusta a partir d’un vi blanc; la “mistela” és el vi de licor obtingut per l’addició d’alcohol vínic al most - habitualment blanca, però també pot ser negra. Només quan aquest most prové de la varietat moscatell pot anomenar-se “moscatell”; la “garnatxa” - o garnatxa de l’Empordà – és un vi de licor que s’obté afegint a mitja fermentació un xarop obtingut de l’escalfament del propi most.

5) Segons el temps d’envelliment; és a dir, de criança: Vins joves són els que no han tingut criança, i els que sí n’han tingut s’anomenen de criança o reserva. El temps que dura una criança – temps que el vi es guarda en bóta i en ampolla – depèn del reglament de cada zona, però sol ser pròxim a un any en bóta i un any en ampolla.

Existeixen altres mencions com ara “gran reserva” per criances més llargues, o la “semi criança” – que legalment no existeix – per criances més curtes.

   Afegit a tot això, també es pot trobar el vi novell o altres vins elaborats amb maceració carbònica. En aquests vins es busca augmentar ràpidament les aromes i deixar el vi llest per al consum en molt poc temps. Com a inconvenient, aquests vins tenen una curta conservació – un any –, degut al propi procés d’elaboració.

   Fora de les classificacions legislades, també podem trobar el vi de l’any, vins joves de l’última collita; o el vi nou – o vi verd – que és el most tot just acabat de fermentar, sense cap tractament.