Entre la varietat hi ha el gust?

Cada varietat fa un vi diferent

Què és el terroir?

Clima, sól i mètodes de conreu.

Aquesta paraula, directament manllevada del francès, defineix tot el què condiciona la qualitat del vi fins al moment de la verema; és a dir, defineix les condicions d’evolució de les plantes i el seus raïms, però no la seva elaboració.
Tot i que la terra és un factor important (per això hi ha molta gent que ho tradueix així), el terroir també serveix per parlar del clima o microclima de la plantació i la seva forma de cultiu.

En el món del vi, quan es parla de varietats, es fa referència als diferents tipus de ceps que es poden trobar. Cada varietat té les seves propietats, que afecten a la manera de cultivar i vinificar, i evidentment, també al gust.


A l’hora d’identificar varietats, durant molt de temps hi ha hagut molts problemes, ja que molts dels seus noms vénen d’anys enrere, de noms populars, i sovint ens trobem amb homonímies i sinonímies – és a dir, varietats diferents que tenen el mateix nom, o una mateixa varietat amb diferents noms. Aquestes confusions s’han superat gràcies a la genètica.


Entre les varietats blanques més populars podem trobar el Chardonnay o el Sauvignon Blanc, que són varietats típicament franceses, mentre que l’Airen és típica de la Mancha o la triada Macabeu, Xarel·lo, Parellada, és pròpia del Penedès i el cava.

Entre les negres podem trobar el Cabernet Sauvignon, que és la varietat més plantada a tot el món; i la Syrah, el Merlot o el Pinot Noir, varietats franceses plantades amb molt d’èxit aquí; mentre que l’Ull de Llebre - també conegut com a Tempranillo, Tinta Fina, Tinta del país, ... -, és la varietat més plantada a Espanya, però també podem trobar la Garnatxa, el Trepat o el Samsó com a varietats autòctones.

Podríem parlar de les propietats de cada varietat, però n’hi ha mils, i per ser correctes, caldria, a més a més, acotar el seu terroir - la zona on està plantada i les formes de conreu que s’hi hagin practicat -, que pot fer variar les propietats substancialment. Cal afegir que les anyades també influeixen en els vins, encara que no afecten tant a l’hora de trobar els trets varietals.


Aquestes propietats individuals poden ser fàcilment apreciables en els vins joves monovarietals - vins que es fan només amb una varietat -, ja que durant les criances hi ha molts trets varietals que es difuminen.
És més corrent, però, trobar mescles de varietats. En aquest cas no hi ha un nom específic. Generalment es fan aquestes barreges procurant que unes varietats es complementin amb altres, per tal de fer un vi més harmoniós.
D’aquestes barreges se’n diuen coupatges o assemblatges. L’origen dels dos mots és francès. En un principi, els coupatges eren per corregir defectes d’algunes anyades, mentre que els assemblatges buscaven complementar i millorar la qualitat original. Actualment els dos termes es poden fer servir indistintament.